lunes, 24 de septiembre de 2007

primer concert de Jesús

Weno, com veig que ningú pensa escriure sobre aquest divendres nit, en Valencia... doncs comence jo:P
Tot començà quan a mi em cridà Paula Arnau per a dir-me que hi ha cambi de plans... Ja no anavem a veure el concert de la 5a Estació de Catarroja com teniem previst (en la il·lusió que em feia...) Ara anavem a anar al primer concert del grup de Jesús, que tocaba el baix. Bé pues per la vesprada jo ya me'n aní a València i com vaig vore que començava a ploure quan estabem verenant MAdrigal i jo doncs vaig dcidir a comprar-me un paraigües... SI! el meu super paraigües me havia deixat en casa:( Weno, vaig entrar en una tenda a comprar el paraigües y tonta de mi vaig eixir en un bolso nou, sense diners ya per a paraigües. Creia que no pasava res, total el concert seria en un lloc tancat i segurament no anava a ploure molt... YA! Vaig anar a l'estació a esperar a que tots arrivaren de Catarroja mentres me posaba totes les chapes en el bolso nou, on percert vaig perdre una dels white tripes:'(.
A la fí varen arribar tots, unes primer que altres i amb el temps molt justet per a arribar al concert. Agafarem el metro esperant fer dos o tress transbordos pero en vista de que plovia molt y el metro no arribaba, el temps pasaba i Jesus no podia retrasar més e concert, acabarem agafant un taxi.
Tot anà bé, arribarem al concert que ja havia començat, pagarem l'entrada y escoltarem les cançons que quedaben per tocar. Tot perfecte fins que arrbà l'hora d'eixir d'eixe lloc, que estava en mig d'algun puesto, quejo almenys no tenia ni la més P--- idea de on era.
Com no deixaba de ploure, i plovia MOLT!, decidirem eixir en busca de algun metro o tranvia, o lo que fóra. Vamos que se choparem be chopats "bragues i tot". Caminarem i caminarem i com ono arribabem a cap lloc se pararem en la porta d'un bar a preguntar per l'estació de busos o algun lloc que estiguera prop. Però no hi havia res prop d'alli :S.

Al final arribà el pare de Frede i ell i Cantero se'n anaren, pero la resta no. Nosaltres se'n anarem l chino d'efront on hi havia la policia, que en aquell moment estaben passant prou per eixe carrer.
Com ni la policia ni els taxis nos duien a casa acabarem clavant-nos dins d'un Bancaixa, on estiguerem una bona estona. Ens llevarem les sabates, Natalia grabava amb el mobil com Paula Arnau pegava un crit xq es pensava que la sombra de chapa era algú, Jesús tocà la guitarra la llum se'n anà dins del caixer i fora, al carrer. Vamos... un show. Quan la pluja va parar "un poc" eixirem a buscar taxis que ja funcionaven, i al final després de que una parella ens robara el primer taxi amb tot el morro conseguirem dos taxis que ens varen dur a casa, on ens esperava, a mi almenys, una ducha calenteta i el llit sec. Weno en conclusió... que el concert de Jesús va estar molt bé :P

xx soup xx

4 comentarios:

cantero dijo...

Una historia magnifica maja, pero Frede y yo no nos fugamos con su padre, sino que nos fuimos con un taxista q se habia bebido 3 cubatas y afirmaba no tener carnet.

Everybody is trying to be my baby dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Everybody is trying to be my baby dijo...

Una historia magnífica maja, com a resenya musical te fique un...






0

Everybody is trying to be my baby dijo...

Abans havia ficat menos.