Himne de la Crisi Generacional

Este blog no es va crear gratuitament. El seu génesis es va disfressar com una mena de montatge auto-irònic en el que uns paletos de poble narraven les seues experiències en un viatge a Berlín. Però fins a quin punt arriva la broma? Implícitament, la vertadera raó d'aquest blog no es altra que eixa extranya relació d'amor-odi amb les nostres arrels: el poble. Molts dels membres d'aquest blog sofreixen una encarnissada i possesiva lluita interna entre la moral cosmopolita i rural. Cada vegada que fan un acte en pro d'unirse a la gran ciutat, per exemple l'abandonament de les sabatilles d'esport per les més cíviques sabates, la part rural trau els dents. Però quin és l'estupor que produeix descobrir-se gritant mentres es creua un gran carrer abarrotat de cotxes o vore que els teus companys encara promouen un dels actes més característics de l'Espanya profunda (sí, em referisc al TRUC, la paraula de les cuatre lletres)? Aquestes diferències es van accentuar encara més en una ciutat com Berlin.

El shock va ser tan gran que varem pensar que la ironia ho subsanaria tot. Desgraciadament, no sols no ha sigut una idea molt acertada sino que tampoc ha sigut molt original, com demostra aquest link. Com deia abans, THE JOKE ISN'T FUNNY ANYMORE. Ja podem afirmar que el que sofreix el nostre poble es una autèntica Crisi Generacional.