![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhF-nQatt8KjKMeuHvrSWxpzc6yJzXPossZhHvKZATILoWRZizC0QjX00AlErQ4GKTJNN43jOllzBHmrazkMprDft7SjbU4DoilSFlGFeLhk-aI40GkhbSivVbnVcIqSIv4SOCGSNinUV2Q/s320/08-08-07_1601.jpg)
Miercoles 8 de agosto, 16:01. a l'aeroport de VLC les xiques(shey feia la foto).Nervioses per el primer viatge sense pares ni monitors de cap tipus(encara que despres Jesus volia controlar l'hora d'arribada al hostel). Sofia que pareixia la senyo del cole, repartint paperets per a tothom i passant llista. Estavem tots presents, menys Andreu,que estaria fent coses indecents a sa casa, XD. Tots nerviosos, sobretot Frede(la primera vegada que muntava en avió!!una cosa aixi no s'oblida, eh!!jaja!!). I els pares.....ais....CANVIANT-SE ELS TELFS!!! que fort, que fort, que fort...
Total, facturem(la maleta mes grossa la meua, 17,5 kg) i embarquem.Sofia compra lo que tots els que vam anar al viatge sabem,pareixia una quiosquera, jaja!! Ja a l'avió, més nervis encara, i tots clavant-li por a Frede, pobret.(anava en carinyo eh!). Transbordo a Madrid, una carrereta per arribar a l'avió que ens durà a la capi dels 1000 somnis, que way!!ARRIBARAN LES MALETES TAMBE??
Per fi a Berlín baixem de l'avió, discutint si agafar un taxi o anar a pata...per cert, cal recalcar que a la srta. Celia li va pitar TOOOOOOOOTES les vegades el control de l'aeroport. Al final tots conseguim la nostra maleta. arribaren mig sanes, ja que a paula cantero i a mi ens trencaren les rodes, pero bueno, com no sabiem parlar alemany tampoc anavem a fer reclamacions. Ixim de l'aeroport, que fem?? en som 10 y en dos taxis no cabem.....però que passà?? una fragotaxi davant nostre!!!ens vam tirar els 10 a per ella!! es va parar en la filera de taxis d'allà. I per arribar-hi vam tenir que creuar l'oceà atlàntic, un immens xarco entre nosaltres i els taxis, pero ho conseguirem, jaja!!
Les xiques som 6, axina que ens toca la frago, SE SIENTE XICOS!! totes mirant la ciutat, el tio chofer, com sabien que erem guiris allà no va tenir altra idea millor que fer d'autobús turístic i fer-nos un meravellós recorregut per la ciutat, 30 EUROS QUE ENS SABLÀ EL TIO!!! pero com erem 6, tampoc vam ixir a tant.
Arribem a la porta del hostel, els xics mirant les musaranyes, les xiques flipant en la quantitat de maromos potentorros que rondaven el hostel i la senyo sofi intentant aclarir-se en el recepcionista per conseguir l'habitacul que teniem reservada. Tercer pis les xiques i segon els xics, sense ascensor, i en unes maletorres que anavem de agüita, pero conseguirem muntar. Abans de aixo, crec que tardaríem uns 5 minuts o així en obrir la porta, perque les targetetes passavem de nosaltres fins el cul, fins que unes bones guiris ens digueren com obrir,jaja!!
i arribem a l'habitacio i.....SORPRESA!! els llits sense llençols, que way!! 3 euros que valien els senyorets!!la nostra habitació (la de les xiques) de puta mare:amplia(fins que començarem a ficar obstacles pel mig), finestres boniiiisimes, aseo i duxa, PERFECT!! i els xics......els hi va tocar una llauna de tonyina, pero bueno....ajo y agua majetes!!:P
Cansats del viatge i dels 3 pisos en els maletorros, decidirem baixar-nos al bar, i apart de alegrar-nos les vistes, la amiga arnau ens va convidar a la primera rondeta de cerveceta del viatge, GRACIES PAU!!Va haver gent, que no es conformà en una només, com Sofi (que es va fer dos) o Bego( que acabà en 4 i contenteta, per començar bé el viatge home!!).
Finalment, i després de muntar altra vegada els 3 pisos, decidirem baixar (altra vegada) per a pagar els llençols, més que res per no ser mes guarres que la Dolores.....
Clar que abans d'aixo cal recalcar els primers amics que ferem:uns anglesos skaters(molt guapos per cert) en els que vam passar la primera nit de rises....i en el cas de 4 pipioles anomenades Pau, Shey, Sofi y Celi la segona nit, ja que les indecents se'n anaren la segona nit a un barri que donava por(al principi) de fiestuki. Arribaren a les 5:30 de la matinada, Bego y P.Cantero fent nono(Cantero preocupada perque a les 3 i algo es despertà i no havíen tornat encara), i les sanguangues no tenen altra cosa que fer que arribant donant crits i botant, pero en fin....gracies a elles i els guiris descobrirem el CAFÉ ZAPATA, on aniguerem la resta de les nits.
De moment aço es tot, encara que seguiré fent el diari i contant les 1000 i una parres que ens han passat en aquestos dies, jijiji!!!
b7s a tots i fins la propera!!! VOS VUIC NANOS!!! (bego)