miércoles, 15 de agosto de 2007

vols i arribada....COMENÇA EL SHOW

Miercoles 8 de agosto, 16:01. a l'aeroport de VLC les xiques(shey feia la foto).Nervioses per el primer viatge sense pares ni monitors de cap tipus(encara que despres Jesus volia controlar l'hora d'arribada al hostel). Sofia que pareixia la senyo del cole, repartint paperets per a tothom i passant llista. Estavem tots presents, menys Andreu,que estaria fent coses indecents a sa casa, XD. Tots nerviosos, sobretot Frede(la primera vegada que muntava en avió!!una cosa aixi no s'oblida, eh!!jaja!!). I els pares.....ais....CANVIANT-SE ELS TELFS!!! que fort, que fort, que fort...

Total, facturem(la maleta mes grossa la meua, 17,5 kg) i embarquem.Sofia compra lo que tots els que vam anar al viatge sabem,pareixia una quiosquera, jaja!! Ja a l'avió, més nervis encara, i tots clavant-li por a Frede, pobret.(anava en carinyo eh!). Transbordo a Madrid, una carrereta per arribar a l'avió que ens durà a la capi dels 1000 somnis, que way!!ARRIBARAN LES MALETES TAMBE??

Per fi a Berlín baixem de l'avió, discutint si agafar un taxi o anar a pata...per cert, cal recalcar que a la srta. Celia li va pitar TOOOOOOOOTES les vegades el control de l'aeroport. Al final tots conseguim la nostra maleta. arribaren mig sanes, ja que a paula cantero i a mi ens trencaren les rodes, pero bueno, com no sabiem parlar alemany tampoc anavem a fer reclamacions. Ixim de l'aeroport, que fem?? en som 10 y en dos taxis no cabem.....però que passà?? una fragotaxi davant nostre!!!ens vam tirar els 10 a per ella!! es va parar en la filera de taxis d'allà. I per arribar-hi vam tenir que creuar l'oceà atlàntic, un immens xarco entre nosaltres i els taxis, pero ho conseguirem, jaja!!

Les xiques som 6, axina que ens toca la frago, SE SIENTE XICOS!! totes mirant la ciutat, el tio chofer, com sabien que erem guiris allà no va tenir altra idea millor que fer d'autobús turístic i fer-nos un meravellós recorregut per la ciutat, 30 EUROS QUE ENS SABLÀ EL TIO!!! pero com erem 6, tampoc vam ixir a tant.

Arribem a la porta del hostel, els xics mirant les musaranyes, les xiques flipant en la quantitat de maromos potentorros que rondaven el hostel i la senyo sofi intentant aclarir-se en el recepcionista per conseguir l'habitacul que teniem reservada. Tercer pis les xiques i segon els xics, sense ascensor, i en unes maletorres que anavem de agüita, pero conseguirem muntar. Abans de aixo, crec que tardaríem uns 5 minuts o així en obrir la porta, perque les targetetes passavem de nosaltres fins el cul, fins que unes bones guiris ens digueren com obrir,jaja!!

i arribem a l'habitacio i.....SORPRESA!! els llits sense llençols, que way!! 3 euros que valien els senyorets!!la nostra habitació (la de les xiques) de puta mare:amplia(fins que començarem a ficar obstacles pel mig), finestres boniiiisimes, aseo i duxa, PERFECT!! i els xics......els hi va tocar una llauna de tonyina, pero bueno....ajo y agua majetes!!:P

Cansats del viatge i dels 3 pisos en els maletorros, decidirem baixar-nos al bar, i apart de alegrar-nos les vistes, la amiga arnau ens va convidar a la primera rondeta de cerveceta del viatge, GRACIES PAU!!Va haver gent, que no es conformà en una només, com Sofi (que es va fer dos) o Bego( que acabà en 4 i contenteta, per començar bé el viatge home!!).

Finalment, i després de muntar altra vegada els 3 pisos, decidirem baixar (altra vegada) per a pagar els llençols, més que res per no ser mes guarres que la Dolores.....

Clar que abans d'aixo cal recalcar els primers amics que ferem:uns anglesos skaters(molt guapos per cert) en els que vam passar la primera nit de rises....i en el cas de 4 pipioles anomenades Pau, Shey, Sofi y Celi la segona nit, ja que les indecents se'n anaren la segona nit a un barri que donava por(al principi) de fiestuki. Arribaren a les 5:30 de la matinada, Bego y P.Cantero fent nono(Cantero preocupada perque a les 3 i algo es despertà i no havíen tornat encara), i les sanguangues no tenen altra cosa que fer que arribant donant crits i botant, pero en fin....gracies a elles i els guiris descobrirem el CAFÉ ZAPATA, on aniguerem la resta de les nits.


De moment aço es tot, encara que seguiré fent el diari i contant les 1000 i una parres que ens han passat en aquestos dies, jijiji!!!

b7s a tots i fins la propera!!! VOS VUIC NANOS!!! (bego)

6 comentarios:

Everybody is trying to be my baby dijo...

Com a representant blogger del bando maromo del viatge la meua versió dels fets es lleugerament diferent però totalment verídica. Arribí a les 16:30 i allí estaven Frede i Joan. Frede duia unes ulleres de putero de la Joy y/o personatge de L.A. HEAT que es va llevar gràcies a la poca acceptació de la crítica. Al rato arribaren totes les ties i darrere d'elles els pares que com es cert van intercanviar telèfons, besos, abraços i llàgrimes en un moment tan especial com este. Anys de estricta educació abocant en un viatge de fi de curs: els nostres fills es van a corrompre en Berlín. Per fí arriba Latin Lover i podem fer l'intercanvi de roba i lo done les xuxeries a Andreu, Joan i Frede no volen.

El viatge en avió va estar marcat per Frede ficat de Biodramina fins a les celles i un tío en Boina que estava acosant a Andreu en el seu seient (i a continució obrint el soback per a que disfrutarem del seu olor corporal).

Una vegada arribem a Berlín decidim anar en Taxi. Les ties aniràn en un taxi furgona i nosaltres en uno normal i a elles lis sablen més ¡Se jodeu ties!. El tío del taxi ademés ens fica Jazz i li mola Miles Davis i Coltrane. Ens serveix unes braves i ens explica la història de Berlín supose que induit per haver vist quin lloc ocupa Espanya en el ranking de nivell d'educació a Europa. Finalment arribem i els cabrons desalmats ens venen les tovalloles i els llançols. Ixim fora se fem una pizza de 2.10 i venen uns Skaters. Andreu se va liar en un skater. Un tío era prou familiar per a tots: una corrent mantinguda per Frede deia que es pareixia a Barry White, jo vaig defendre que es pareixia a Lee Ranaldo, guitarrista de Sonic Youth. Els skaters eren barely heterosexual així que varem fugir cap a l'habitació. Em vaig liar en una tía que llegia un llibre de Harry Potter pero Joan me la furtà (ell sap més). Finalment acabarem jugant a cartes de Pokemon en l'habitació fins que Frede se va dormir i li ficarem el pijama i el vam dormir. Vaig mirar per la finestra fins a les 6 del matí pensant en el govern i al día següent em despertí baix del llit de Andreu.

somosdepueblo dijo...

perdoneu-li a jesus el seu canvi de horari en e comentari. com es pot apreciar ell anava mig adormit.ah!perdoneu-los tambe la frikada de les cartes de pokemon, xD!!

shey dijo...

wow wow wow!!! Andreu es va liar en uno i no me vaig enterar??? q fort!!!

¬¬ SOUP ¬¬ dijo...

com que aneu a parlar del meu paraigües?? ¬¬ ¬¬ ¬¬ ¬¬ ¬¬
EL meu paraigües es el millor!
me costà dos euros y es gran, molt gran... com el de Mary Pppins.
l'únic és que només el vaig usar per pegar colps per Berlín, ya que quan plovia no el tenia...
per lo demés... m'agrada el meu paraigües

I LOVE MY UMBRELLA!!!!!

cantero dijo...

Qui ha dit res del paraigües?
En fi la versio de Jesus es molt...original, el somni de qualsevol, pero la verdadera versio es que un dinosaure gegant en va rebre quan arrivarem al hostel i vam dormir en la seua madriguera fins l'ultim dia, quan tornarem a Espanya.

Everybody is trying to be my baby dijo...

Varem quedar que ho mantindriem en secret. JUDAS!