Himne de la Crisi Generacional

Este blog no es va crear gratuitament. El seu génesis es va disfressar com una mena de montatge auto-irònic en el que uns paletos de poble narraven les seues experiències en un viatge a Berlín. Però fins a quin punt arriva la broma? Implícitament, la vertadera raó d'aquest blog no es altra que eixa extranya relació d'amor-odi amb les nostres arrels: el poble. Molts dels membres d'aquest blog sofreixen una encarnissada i possesiva lluita interna entre la moral cosmopolita i rural. Cada vegada que fan un acte en pro d'unirse a la gran ciutat, per exemple l'abandonament de les sabatilles d'esport per les més cíviques sabates, la part rural trau els dents. Però quin és l'estupor que produeix descobrir-se gritant mentres es creua un gran carrer abarrotat de cotxes o vore que els teus companys encara promouen un dels actes més característics de l'Espanya profunda (sí, em referisc al TRUC, la paraula de les cuatre lletres)? Aquestes diferències es van accentuar encara més en una ciutat com Berlin.

El shock va ser tan gran que varem pensar que la ironia ho subsanaria tot. Desgraciadament, no sols no ha sigut una idea molt acertada sino que tampoc ha sigut molt original, com demostra aquest link. Com deia abans, THE JOKE ISN'T FUNNY ANYMORE. Ja podem afirmar que el que sofreix el nostre poble es una autèntica Crisi Generacional.

Chicos y Chicas... esto se esta muriendo!!! así que como ya no escribiis intentaré resumir estas dos o tres últimas semanas ya como universitarios. Lo primero que hicimos es ir a un concierto donde tocaba Jesus H. en Red Shoe, en el cual tuvimos que pagar 3€ más los 1000 de transporte público, claro!! pero mereció la pena con tal de que me devolviera mis 5 euros y por las risas que nos pegamos en la sucursal de Bancaja ( hay pruebas de ello). En segundo lugar fuimos a un concierto de Quijano que fue todo un exitazo, solo con decir que acabamos en la batcueva es suficiente... Por último, con ganas de más diversión nos fuimos a Valencia-Carmen- y nos lo pasamos en grande con nuestros problemillas con la ley (300€ drogodependencia, eh?? :S)

Hasta ahí todo! así que propongo YA una cena de Berlin, para recordar el mejor verano de nuestras vidas...! empezar a fijar la fecha porque o sino se va a alargar mucho troncos!

P.S. El día 20 concierto de jesus!! esta vez a tus mujeres bandera nos invitas, no??????

primer concert de Jesús

Weno, com veig que ningú pensa escriure sobre aquest divendres nit, en Valencia... doncs comence jo:P
Tot començà quan a mi em cridà Paula Arnau per a dir-me que hi ha cambi de plans... Ja no anavem a veure el concert de la 5a Estació de Catarroja com teniem previst (en la il·lusió que em feia...) Ara anavem a anar al primer concert del grup de Jesús, que tocaba el baix. Bé pues per la vesprada jo ya me'n aní a València i com vaig vore que començava a ploure quan estabem verenant MAdrigal i jo doncs vaig dcidir a comprar-me un paraigües... SI! el meu super paraigües me havia deixat en casa:( Weno, vaig entrar en una tenda a comprar el paraigües y tonta de mi vaig eixir en un bolso nou, sense diners ya per a paraigües. Creia que no pasava res, total el concert seria en un lloc tancat i segurament no anava a ploure molt... YA! Vaig anar a l'estació a esperar a que tots arrivaren de Catarroja mentres me posaba totes les chapes en el bolso nou, on percert vaig perdre una dels white tripes:'(.
A la fí varen arribar tots, unes primer que altres i amb el temps molt justet per a arribar al concert. Agafarem el metro esperant fer dos o tress transbordos pero en vista de que plovia molt y el metro no arribaba, el temps pasaba i Jesus no podia retrasar més e concert, acabarem agafant un taxi.
Tot anà bé, arribarem al concert que ja havia començat, pagarem l'entrada y escoltarem les cançons que quedaben per tocar. Tot perfecte fins que arrbà l'hora d'eixir d'eixe lloc, que estava en mig d'algun puesto, quejo almenys no tenia ni la més P--- idea de on era.
Com no deixaba de ploure, i plovia MOLT!, decidirem eixir en busca de algun metro o tranvia, o lo que fóra. Vamos que se choparem be chopats "bragues i tot". Caminarem i caminarem i com ono arribabem a cap lloc se pararem en la porta d'un bar a preguntar per l'estació de busos o algun lloc que estiguera prop. Però no hi havia res prop d'alli :S.

Al final arribà el pare de Frede i ell i Cantero se'n anaren, pero la resta no. Nosaltres se'n anarem l chino d'efront on hi havia la policia, que en aquell moment estaben passant prou per eixe carrer.
Com ni la policia ni els taxis nos duien a casa acabarem clavant-nos dins d'un Bancaixa, on estiguerem una bona estona. Ens llevarem les sabates, Natalia grabava amb el mobil com Paula Arnau pegava un crit xq es pensava que la sombra de chapa era algú, Jesús tocà la guitarra la llum se'n anà dins del caixer i fora, al carrer. Vamos... un show. Quan la pluja va parar "un poc" eixirem a buscar taxis que ja funcionaven, i al final després de que una parella ens robara el primer taxi amb tot el morro conseguirem dos taxis que ens varen dur a casa, on ens esperava, a mi almenys, una ducha calenteta i el llit sec. Weno en conclusió... que el concert de Jesús va estar molt bé :P

xx soup xx

En quin segle estem???

La nit d'anit va ser d'aquestes que x molt disabte q siga, no hi han ganes de isir, no se si vos haurà passat alguna volta, però a mi sí. Vaig pasar tot el rato veguent la tele (fent zaping realment xq no hi havia res interesant, apart de pulp fiction) sobre les 00:30 vaig posar tele 5, un programa anomenat "La noria". Estaven fent un debate sobre la homosexualitat que digam q em va preocupar prou. x una part, defensant-la, staba el tio que presenta "Aqui hay tomate" (gay), la Terelu Campos (siiiii, la q staba en el Pipi) i un psicoleg, x l'altra, un psicologo (creec q era gay reprimit), una tia q se sabía la bíblia i un homófob de estos que defensen la familia "tradicional".

Supose, que x lo dit, sabreu kina "part" era la que contava en l'apoyo del públic, xo no me vaig a dedicar a criticar a la tia i als dos tios "católics", sinó als q apareixíen en els videos.
Primerament, la que mes asco me va donar (i x la que done gracies a ki siga, x q no siga família meua) era una profesora de psicología del CEU- San Pablo (la universitat privà de Madrid). Esta dona feia comentaris del estil de: "una persona homosexual se puede curar" o "el sexo anal en las parejas del mismo sexo puede producir diversas enfermedades como cáncer de recto o sida". Destacaré diversos térmes usats x la susodixa profesora

• "... se puede curar"??? si, heu llegit bé, en el segle XXI, en una universitat on el curs val un rinyó i part de l'altre, has de sentir comentaris com isos de una profesora que segurament tindrà renom.
• Altra cosa que em feu gracia va ser que entre parelles de gays, el sexe anal pot comportar una serie de enfermetats (aunque se use condon?? va preguntar el periodista... "si, latex o porcelana, jejeje, eso da igual". en els meus estudis mitjós i en els meus coneixements, sé, que el us del condó protegis de enfermetats com la sida, si senyora donya soc profesora de un centre privat, els condons servisen pa algo. Altra cosa que me pareix indignant de esta dona sq fa la diferencia ("... les parelles gays"), que pasa, q un home i una dona que practiken eixa clase de sexe no poden agafar cap enfermetat??? no soc psicologa, xo... el meu diagnostic es q li fa falta una alta dosis de sexe, apart de una altra mentalitat més actual i ahh si... jo la haguera despedit.

Altre tio que també me feu molta gracia era uno que deia q tenia 10 fills... vamos... a parir com conills!!!, weno, li preguntaren que qué sentiría si un fill seu fora gay, a lo que va respondre que vergonya i que mai aniría a la seua boda xo que antes, el intentaria curar. Curar!!! tornem a lo mateis... i ahh si... que no aniria a la seua boda... que bon pare, ehh??? es aiso lo que els valors cristians diuen??? me avergonzare de mi hijo i lo repudiare???, Personalment, jo no me sentiria orgullosa de tindre un fill/a homosexual, tampoc me ho sentiria de tindre a un fill/a heterosexual, me sentiria orgulla de haber educat a una persona que ha aconseguit trobar la felicitat al costat de ki siga, me sentiria orgullosa de saber que el meu fill respecta als demés, que es solidari...

Altre punt que es va tractar era la "cura" a eixa enfermetat "de moda" (com deia el tio que té a la dona parint com una conilla). Sta cura se basa en donar xicotetes descarregues cuant la persona "malalta" veu imatges apujaetes de tó de persones del seu mateix sexe... segons ells, se ha "curat" a algu... curat??? xD x favor, hauran fet que isa persona stiga reprimida i... ahh si!!! la seua técnica... personalment, jo lis pegaria ises "xicotetes" descarregues als listos stos que se creuen que els homosexuals son malalts a vore si també se'ls cura.

Arrivarà algun dia en que una persona homosexual no tinga que dir als amics/familia la seua condició sexual??? Xq els heteros no ho declarem als nostres amics??? "oye tio q esq... soy hetero, sabes?" xq els homosexuals en certa manera se tenen que obligar a confesar alló que son??? Algún dia llevaran de la tele isos devates de mal gust??? Algun dia hi haurà llivertat??? no hi ha gays, lesbianes, bisexuals, heteros... hi ha persones, persones lliures que han prés una decició en la qual no fan mal a ningú, algún dia... conseguirem llevar ises etiquetes???

Una colla de amics han trobat en Berlín una ciutat per disfrutar, conèixer, culturizar-se (alguns més que altres) en fi, per pasar un bon estiu.

En Berlín hem viscut moltes coses, tenim moltes anècdotes que contar, desde les corregudes per el metro hasta les nits en el nostre benvolgut Zapata.

Pot ser per totes aquestes vivències a una ciutat estranya, alguns de nosaltres estem disposats a repetir, a tornar a disfrutar de la companyia de anglesos, danesos, artistes bohemis:P ''pasetjos'' per els carrers mes llargs mai vistos, museus que s'amaguen davant els nostres ulls, estàncies en el hostel perquè no podem en la nostra ànima, camps de concetració situats estratègicament perquè els turistes es cansen avans de arrivar... en fi,ho hem pasat molt bé el grup de amics, sense dubte Berlín no pot escapar dels ''pueblerinos''.

Tan amics en unes époques...

I TAN DIFERENTS ARA... Alemanya i Espanya com tots sabem eren (anem a posar-ho en passat x el que puga passar...) païssos fascistes, ambós compartiem personatges semblats, uns a Adolfo, altres a Paco, tant en uno com en altre, podien matar a qualsevol persona per tindre una idiologia contraria al règim del moment, cert és, q no sóc la més adecuada per parlar de aquestos temes posat q tampoc tinc molta idea, el fet és que aquestos dos païssos han evolucionat de formes diferents:

• En València, aprofitarien el fet de trobar-se a uns turistes perduts en el metro pa atracar-los, en Berlín, te informen de com anar al destí buscat.
• En València, la gent intenta escaquejar-se de pagar tot el que siga possible (anant x ejemple a agafar el tren a la parada de massanassa en lloc de la de catarroja), en Berlín, la gent paga xq la seua moral així li ho mana.
• En València, dude que qualsevol persona en el seu sà juit s'atrevira a passar x una zona obscura plena de grafitis i en gent vestida de tendes que poc tenen q vore en zara o en el pull&bear.

Sé que aquesta llista queda molt curta per expressar diferencies, però creec q en síntesis se ha entés: 2 paisos en la mateisa idiologia han evolucionat fins al punt de tindre habitants radicalment diferents, serà la educació???

La Millor Foto del Viatge

Se fan moltes fotos i la majoria son una xorrada, com podeu llegir a aquest article més detalladament. Però altres creuen la barrera de la capullada i es converteixen en símbols de generacions senceres, imatges que diuen més que mil películ·les de serie B de època. No hi ha cap dubte que aquesta passarà a ser la de la nostra Generació.

The Beatles

Aquest viatge a Berlin ha estat marcat principalment per una diferència de gènere: tíos i ties. Però aquesta diferència s'accentuava amb el fet de que els tíos del viatge entraven dins d'una categoria amb un lloc molt baix en la estructura piramidal de popularitat: els Beatles. Amb una imatge desde el exterior dels típics amics de poble que no han acavat de deixar els seus antics hobbies (pokémon, les camisetes negres, choleck, etc) i una reticència a tots els símbols de la postadolescència (alcohol, sexe, etc) el grup format pels cuatre maromos varen tenir un programa molt diferènt al exposat per altres bloggers. Ací hi ha un compendi no necesàriament escuet de les seues activitats:

- Varen sufrir bullying per part d'uns pizzers

- Varen sufrir bullying per part d'unes prostitutes

- L'única tía que els va tirar era una yonki amb greus problemes d'oratoria

- Varen intentar fer amics: al sentir una habitació on era tocada una guitarra, van aplaudir i varen fugir a la seua habitació.

- Varen eixir correguents al sentirse seguits per una panda de "possibles" neonazis

- Varen preguntar per marihuana en un kebab (amb els resultats llògics d'aquesta acció)

- Varen escriure notes en la porta per a intentar ligar com "Heaven's Door: Knock On Here" o un poema d'escriptura automàtica sobre la metamorfòsi d'un home en gos.

- Varen traure's nous motes entre ells

- Varen ligar: dos homosexuals italians fans de Oasis van flirtear en ells.

- Varen discutir sobre Pokémon mentres eixien de festa

- Quasi moren atropellats en dos ocasions, una de les quals va estar involucrat un tramvia.

- Varen preguntar prop de la zona del Reichstag en bon tò "Dónde está Hitler?"

Moltes d'aquestes anècdotes van quedar soterrades per la voluntat comú del silenci Beatle que demanen per damunt de tot que no s'escarve més en aquest viatge pel dolor que infudeix a les ¿víctimes?. Sols a través d'una moral de turista de poble vam decidir obrir un blog on contar tots aquestos fets que en realitat no interessen més que a la gent que va participar en el viatge.

__________________

1. Qué està intentant l'autor quan a l'últim pàrraf incloeix "...a la gent que va participar en el viatge..." com a els interessats de l'article? (1,5 punts)

Enganyar-nos.

ALTERNATIVA AL TURISME

We love Zapata

Lo conocimos la segunda noche, y podemos decir ( las chicas, claro) que fue de lo mejor del viaje. Todo empezo la segunda noche cuando estabamos (Sheyla, Gemeleas y Pau a.) jugando a las cartas y nos acababan de echar por tercera vez de la zona del Hostel. Entonces nos fuimos al parque y nos cruzamos con nuestros amigos los ingleses, que nos invitaron a ir a una discoteca "cool" con ellos. Hizimos caso a Shey y fuimos con pintillas y claro, al llegar alli no nos dejaban entrar porque decian que eramos muy pocas chicas para tanto chico. Entonces nos llevaron a el mejor sitio de Alemania, el Café Zapata, donde nos pusieron desde Reggeton, Rock, Indie, Pop.... Allí nos quedamos con los amigos ingleses sudando la camiseta, y se nos fueron presentando 1000 españoles de Barna, Madrid, asturias...
Desde aquella noche fuimos todos los dias y cada día que pasaba se superaba. Tambien tiene sus pegas, como los mahuaqueños que nos dieron el coñazo toda la noche, Que parte del no no has entendido??? jajajajajaja, pero para eso teniamos a Sofi que les pegaba con su paraguas. Aunque lo bueno lo superaba, como los porros que nos pasó aquel tipo de Vitoria, las cervezas del Sueco, los "shots" de tequila del aleman, y los tios que conocimos, como El italiano (y otros más), el australiano, los Suecos, alemanes pekes, El Sr. sinnombre ( eh po!, jajajajaja) etc.

En definitiva, algún día volveremos a ZAPATA y sin duda lo echaremos muuucho de menos.

Weno, ni yo ni Pau Arnau ni Celi varem vore el pergamon museu, ni el camp d concentració, ni la resta d coses turístiques que s'eixien de la frontera del hostel, pizza mavra, y alguna k altra tenda...
Però no tot son monuments i museus.

Podem dir que:
- tenim el record del món en la visita al museu egipsi... 3 min¿? :P
- Hem dormit la siesta en un jardi en tot el centre de Berlín.
- Hem desdejunat pizza a les 6 del matí.

- Hem dormit fins a les 2 del mig dia

- Hem fumat un cartró de tabac en una semana (weno... HE fumat...)

- Hem comprat en mercadets de segona ma jerseis per 2 euros y en altres tendes mes indies jaquetes y bolsos per 40 €.

- Hem begut cervesa, fumat porros ( uns millors que altres XD), y menjat pizza per a desdejunar a les 8 del matí, weno aixó totes.

- Hem probat molts tipus de coktails... mango colada; 50's dreams, sex on the beach; pinkl twink, mojito, Caipirinha... SWIMMING POOL!!!! y també cerveses com la Desperados, Berliner; Heineken; beck's i altres en noms massa extranys per a recordar.

- Hem donat voltes sense saber cap a on per barris un poc marginals de Berlín en busca de "street markets" y tendes "alter" jeje

- Hem caminat per baix de les vies del tren o metro durant 2 parades,,,

- Hem llavat roba y també hem possat secadora

- m'han pegat d'hosties i encara així no m'alçat del llit XD

- Hem vist un vestit de gala fet a base de samarretes de pijama de SPIDERMAN... i costava 400€¿?

- He vist en Bego y shey (shey es la que més a aprofitat el viatje, tot s'ha de dir) la porta de Brademburg sense cap turista pel mig ( y es gran el lloc eh) a les 7 del matí, despres del café zapata, també passejarem cap a la noseque de la victoria (un pal en una estatua dalt) i veguerem una rabosa en un parc. També entrarem en mig d'un festival de música que estàven montant, deixant arrere a les FANS ( no per ser turistes... per ser VIPs) i entrarem en un wc del carrer per 0.80€ que pareixia una nau espacial. Per últim agafarem un bus sense saber cap a on anavem y al final arribarem en tren al albergue!!!

- Hem conegut:11 anglesos, algun que altre espanyol, 1 suec, un danés, un finlandés, un alemà, un letuà, italians, 1 argentí, y alguns babosos no se sap d'on!!!

- Hem anat en bici després de la discoteca per Berlín.

i per últim...

NO HEM ANAT A LA DISCOTECA DELS BACKPACKERS!!!!!!!!

Pergamon Museum

Un dels altres llocs d'obligada visita a Berlín es el Pergamon museum. Un dels millors dies per anar a vore-lo es en dijous x la vesprà a partir de les 6 (ja q es gratis).

Este museu esta situat raere del museu egipci pero claro... anar directament haguera segut impropi en mosatros aisina q pegarem una caxo volta de impresió pa al final acavant preguntant-li a un home (q ens ho va indicar en gestos) com anar. Mentre caminarem en busca del museu en direcció oposta, no faltaren les bromes de: "vaaa frede, tirat al Danuvio en gallumbos" q obviament no va fer.

No obstant, teniem q fer un poc mes el "cuadro" antes de arrivar, aisina q començarem a cridar mentre creuavem un carrer i obviament... tot el mon mirant-mos (espanyols... suposem q pensaren) una volta arrivarem al pergamo, hi havien tan pokes ganes x part de tots de vorelo q casi decideixen no anar (menos mal q ho vaig evitar!!!) total, q ahí stavem, Frede, Andreu, Jesús, Joan, Bego, Pau C, i jo (shey). Realment, es un museu q val la pena vore (no com el egipci q sols sta el cap ise de nefertiti).

Al tornar cap a l'albergue, evidentment, es vam perdre un parell de vegades. Aquest dia va ser molt profitos, ja q x alguns de mosatros, varen ser l'unic q veguerem. Un dia molt cansat q x a altres no habia acavat.

Pau Arnau, Celia, Sofi i Shey el varen aprofitar un poc més x la nit... Exactament, sen anaren en 9 Skaters de festa. El motiu x el cual varem accedir va ser q ho antenguerem mal i creiem q anavem a anar a altre lloc, xo realment, se ho pasarem genial, varen ser molt bons i ens speraren en tots els llocs, tot cal dir, q cuant començarem anar x la zona de les red lights (o x la zona de putes) es varem "asustar" un poket xo... molt bones persones, al final de la festa ja soles kedaven 2 d'ells en mosatros.

Al arrivar despertarem a Bego i a Pau C. (ho sentim), la pobre paula stava preocupà x mosatros x si ens havia pasat algo i Bego pareixia una marmota dormint xD.

Ací acava el nostre segon dia en Berlín

vols i arribada....COMENÇA EL SHOW

Miercoles 8 de agosto, 16:01. a l'aeroport de VLC les xiques(shey feia la foto).Nervioses per el primer viatge sense pares ni monitors de cap tipus(encara que despres Jesus volia controlar l'hora d'arribada al hostel). Sofia que pareixia la senyo del cole, repartint paperets per a tothom i passant llista. Estavem tots presents, menys Andreu,que estaria fent coses indecents a sa casa, XD. Tots nerviosos, sobretot Frede(la primera vegada que muntava en avió!!una cosa aixi no s'oblida, eh!!jaja!!). I els pares.....ais....CANVIANT-SE ELS TELFS!!! que fort, que fort, que fort...

Total, facturem(la maleta mes grossa la meua, 17,5 kg) i embarquem.Sofia compra lo que tots els que vam anar al viatge sabem,pareixia una quiosquera, jaja!! Ja a l'avió, més nervis encara, i tots clavant-li por a Frede, pobret.(anava en carinyo eh!). Transbordo a Madrid, una carrereta per arribar a l'avió que ens durà a la capi dels 1000 somnis, que way!!ARRIBARAN LES MALETES TAMBE??

Per fi a Berlín baixem de l'avió, discutint si agafar un taxi o anar a pata...per cert, cal recalcar que a la srta. Celia li va pitar TOOOOOOOOTES les vegades el control de l'aeroport. Al final tots conseguim la nostra maleta. arribaren mig sanes, ja que a paula cantero i a mi ens trencaren les rodes, pero bueno, com no sabiem parlar alemany tampoc anavem a fer reclamacions. Ixim de l'aeroport, que fem?? en som 10 y en dos taxis no cabem.....però que passà?? una fragotaxi davant nostre!!!ens vam tirar els 10 a per ella!! es va parar en la filera de taxis d'allà. I per arribar-hi vam tenir que creuar l'oceà atlàntic, un immens xarco entre nosaltres i els taxis, pero ho conseguirem, jaja!!

Les xiques som 6, axina que ens toca la frago, SE SIENTE XICOS!! totes mirant la ciutat, el tio chofer, com sabien que erem guiris allà no va tenir altra idea millor que fer d'autobús turístic i fer-nos un meravellós recorregut per la ciutat, 30 EUROS QUE ENS SABLÀ EL TIO!!! pero com erem 6, tampoc vam ixir a tant.

Arribem a la porta del hostel, els xics mirant les musaranyes, les xiques flipant en la quantitat de maromos potentorros que rondaven el hostel i la senyo sofi intentant aclarir-se en el recepcionista per conseguir l'habitacul que teniem reservada. Tercer pis les xiques i segon els xics, sense ascensor, i en unes maletorres que anavem de agüita, pero conseguirem muntar. Abans de aixo, crec que tardaríem uns 5 minuts o així en obrir la porta, perque les targetetes passavem de nosaltres fins el cul, fins que unes bones guiris ens digueren com obrir,jaja!!

i arribem a l'habitacio i.....SORPRESA!! els llits sense llençols, que way!! 3 euros que valien els senyorets!!la nostra habitació (la de les xiques) de puta mare:amplia(fins que començarem a ficar obstacles pel mig), finestres boniiiisimes, aseo i duxa, PERFECT!! i els xics......els hi va tocar una llauna de tonyina, pero bueno....ajo y agua majetes!!:P

Cansats del viatge i dels 3 pisos en els maletorros, decidirem baixar-nos al bar, i apart de alegrar-nos les vistes, la amiga arnau ens va convidar a la primera rondeta de cerveceta del viatge, GRACIES PAU!!Va haver gent, que no es conformà en una només, com Sofi (que es va fer dos) o Bego( que acabà en 4 i contenteta, per començar bé el viatge home!!).

Finalment, i després de muntar altra vegada els 3 pisos, decidirem baixar (altra vegada) per a pagar els llençols, més que res per no ser mes guarres que la Dolores.....

Clar que abans d'aixo cal recalcar els primers amics que ferem:uns anglesos skaters(molt guapos per cert) en els que vam passar la primera nit de rises....i en el cas de 4 pipioles anomenades Pau, Shey, Sofi y Celi la segona nit, ja que les indecents se'n anaren la segona nit a un barri que donava por(al principi) de fiestuki. Arribaren a les 5:30 de la matinada, Bego y P.Cantero fent nono(Cantero preocupada perque a les 3 i algo es despertà i no havíen tornat encara), i les sanguangues no tenen altra cosa que fer que arribant donant crits i botant, pero en fin....gracies a elles i els guiris descobrirem el CAFÉ ZAPATA, on aniguerem la resta de les nits.


De moment aço es tot, encara que seguiré fent el diari i contant les 1000 i una parres que ens han passat en aquestos dies, jijiji!!!

b7s a tots i fins la propera!!! VOS VUIC NANOS!!! (bego)

15 d'Agost... a desfer maletes

Weno, començare escrivint jo (Shey).

uffff q dir... digam q Berlín ha segut lo millor i q hem acertat la gent en la q voliem anar ;) . La visio de Berlín la podem resumir en el metro pero d'aixó creec q ja sencarregarà Jesus. Mes endavant anirem posant totes ises coses q ens han pasat i q ens han fet riure com la caiguda de celia, jo intentant votar una vaya, la tancà de porta de jesús, etc.

El cas es q el blog ja sta obert osiga q ara a posar tot el q ha pasat.

fins altra //shey//

U-Bahn Nights

Uns dels llocs de visita obligada a Berlin és el metro. Les llargues distàncies que separen els llocs d'interès turístic fan que a la gent de poble, acostumada a caminar sols per a anar a per el pà i alguna processò casual, els siga impossible disfrutar del viatge sense aquest. Desgraciàdament altres mitjans de transport alternatius com la bicicleta de cinc peus i els carruatjes son un sablazo i no sempre estàn disposats a anar-se'n molt lluny de la zona on transiten. Tots aquests factors fan que el metro siga un punt ineludible.

Hi han diferents tipus de billet depenent del temps que es vaja a estar: un día, una setmana, un mes amb uns preus asequibles per a la gent que no està acostumada a manejar-se en grans xifres (dos persones poden conseguir els bonos per poc més d'un bitllet de 50) . A més la compra es pot fer en diferents idiomes i en cas de ser de poble hi ha un panell de ajuda on apretant un botó es crida a una oficina de informació gratuita. Un dels nostres va anar més enllà: apretà el botó de socorro per informar-se. Menys mal que en Berlín aquest tipus de persona ja està controlat.

I de fet aquest tipus es un element més del paisatge de Berlín: els rallats del metro. L'orige d'aquestos és una evolució natural del Ubermensch alemà i hui a dia el govern els administra un compartiment del metro per a animar el cotarro. Hi han diversos tipus: els que van en un periodic i donen discursos, el pringao informàtic que s'ha acabat rallant i parla soles en els amics o el músic de mirada divergent. Hi ha que recordar que no tenen res a vore amb el rallat Espanyol del dame-un-euro-primo i que no passa res si vos pillen de rises gràcies a ells.

Finalment sols vull repassar les diferents facetes en que el metro en Berlín despunta: és el millor lloc on estar de Hangover quan no saps on anar; és el millor lloc per a eixir de festa (es imprescindible la eixiada per la nit donant voltes per el metro); punxen la millor música i fa una temperatura ideal per a perdre pes. Que no vos extranye que siga el lloc on més hem estat en Berlin, ara vos toca a vosaltres you little charmers!